La Trona

De tant en tant és recomanable llegir autors oblidats per la cultura oficial. L’oblit sempre és volgut. Salvador Espriu és un d’aquests escriptors que només existeixen en el món dels estudiosos. En un conte "El meu amic Salom", Espriu per boca de Salom, el seu alter ego, diu el següent:

"Sí, vaig néixer fa quaranta-cinc anys en una gran ciutat de Konilòsia. Vosaltres, que sou un país normal, entendreu amb dificultat el que passa en aquella remota contrada. Els konilosians. Gent d’història gloriosa, altrament com les històries glorioses de tothom, varen rodolar i encara rodolen per un pendent de decadència inacabable. Són desconfiats, gasius i pobres. Tracten el patrimoni col·lectiu, tant l’espiritual com el material, amb la mes grossa de les indiferències. Ara es creuen un poble en absolut inferior, ara adopten una actitud d’una suficiència ridícula. Els konilosians no llegeixen mai res, no saben res, no els interessa res, però que Déu et guardi de topar amb un konilosià erudit, que també n’hi ha, perquè veuries com barreja Goethe amb l’antologia del disbarat. Són envejosos i mesquins, elogien el poderós i el mediocre, no toleren ni el talent ni la independència de caràcter, i qualsevol estranger esnob descobreix de tant en tant algun valor konilosià oblidat i secular".
"Com us deia, jo vaig néixer a Lavínia, una gran ciutat i el focus del nacionalista dels lavinians, els qual constitueixen un grup a part dintre Konilòsia. Tenen una llengua diferent i tots es defectes konilosians, tanmateix augmentats. Els lavinians es dediquen al comerç, a una primària i grofolluda explotació fabril i a l’exercici de l’advocacia, que engreixa i ensagina la nostra abundosa fauna eixerida i llesta. Els lavinians són els rics de Konilòsia".

La literatura catalana sempre s'ha mirat el melic. No ha fet una crítica del país, llevat d'excepcions com Espriu i el Grup de Sabadell. El pare de la literatura irlandesa deia als seu propis compatriotes que valia més vendre els seus fills als anglesos; així els titllava de mesells i d'acoquinats.

Darrerament ha sortit publicat un llibre signat per Xavier Brude Sala, Miquel de Palol i Julià de Jòdar [les tres "des"]. Porta per títol Fot-li, que som catalans. Altament recomanable. La nuesa de la portada és significativa.

// enviat per L'Arc del Teatre @ 21.2.05