1.3.05
La llarga espera de les vídues
Ara fa 4 anys, la Maria com tantes altres vídues catalanes va fer amb tota la seva il·lusió els papers per aconseguir la indemnització per a presoners de guerra que li pertocava com a vídua. Ho va fer per ell, per a la seva memòria, perquè després de tants i tants anys semblava que per fi es reconeixia que aquells soldats republicans havien estat en camps de concentració i havien sofert la repressió i la vergonya.
Va ser molt difícil aconseguir tots els papers. Sobretot els dels centres penitenciaris. El seu home no en parlava mai d’aquella època. Ella amb prou feines sabia quan temps va estar empresonat ni on. Després de més de tres anys a la fi va arribar el certificat. Efectivament , el seu marit havia estat tancat al camp de Santoña, en canvi de l’estada al camp d’Argelés no en quedava cap rastre.
La llàstima és que la Maria ara pateix Alzheimer i no ha pogut alegrar-se que per fi es faci justícia. Ni tant sols recorda que va estar casada.
El més fotut és que encara no ha cobrat ni un euro d’indemnització. Potser l’administració espera que la Maria mori per no haver de pagar aquests 4 duros que li corresponen. Quantes Maries hi ha en aquest país?
// enviat per L'Arc del Teatre @ 1.3.05 
Subscriure's a Missatges [Atom]